07/10/2026
ELS GATS COMUNITARIS TENEN UNA NATURALESA I UNA GESTIÓ ESPECÍFIQUES
La Directriu Tècnica de la Direcció General de Drets dels Animals sobre gestió de poblacions felines recorda una cosa fonamental: no tots els g*ts que viuen al carrer són iguals, i per això el seu tractament i gestió han d'adaptar-se a les seves característiques i al seu grau de socialització.
El g*t comunitari, conforme a la Llei 7/2023, és un individu de l'espècie *Felis catus que viu en llibertat, vinculat a un territori i que no pot ser abordat o mantingut amb facilitat pels éssers humans a causa del seu baix o nul grau de socialització, encara que desenvolupa la seva vida entorn d'ells per a la seva subsistència.
Això significa que la seva definició es basa, principalment, en tres elements essencials:
1. La seva vinculació al territori.
El g*t comunitari és un animal territorial. Aquesta vinculació al lloc on viu ha de ser tinguda en compte en tots els aspectes de la gestió poblacional.
2. El seu grau de socialització.
No tots els g*ts interactuen amb les persones de la mateixa manera. La socialització és l'element clau que diferència al g*t comunitari del g*t socialitzat que conviu en una llar.
3. La seva dependència de recursos facilitats per l'ésser humà.
Pot subsistir gràcies a recursos proporcionats de manera voluntària, com l'alimentació, o involuntària, com a escombraries o altres fonts de l'entorn humà.
A més, la Directriu deixa clar que els g*ts comunitaris poden viure formant colònies, desplaçar-se entre elles o fins i tot viure en solitari.
També és especialment important recordar que la valoració del grau de socialització ha de fer-se amb precisió, perquè la manipulació, el contacte forçat, el confinament o la presència humana intensa poden generar-los un estrès extrem i afectar neg*tivament la seva salut.
Per això, la Directriu subratlla una conseqüència molt rellevant:
el confinament o l'adopció d'un g*t comunitari no són, amb caràcter general, una solució adequada, excepte en aquells casos en què l'animal arribi a socialitzar-se prou o en el cas de ventrades que puguin retirar-se dins d'un termini adequat de socialització.
En definitiva, la gestió de colònies felines ha de tenir un enfocament poblacional i territorial, respectant la naturalesa del g*t comunitari i evitant mesures inadequades que desconeguin la seva realitat etològica.
Gestionar correctament una colònia felina no és retirar g*ts de l'entorn, sinó entendre qui són, com viuen i quines mesures són realment compatibles amb el seu benestar i amb la legalitat vigent.
